Yo veo una cierta extrañeza en algunas esculturas, cuando como expectador mantienen una cierta otredad cada vez que vuelvo a ellas. Despiertan algo que yo no entiendo.
Sé que cada vez que vuelvo a ellas estoy al comienzo... quiero decir, que establezco un puente con la obra pero el otro lado se me escapa. Me gusta esta extrañeza de ciertas obras. Son lo que son y a la vez existe una otredad en ellas... A veces comienzo una escultura con la intención de que sea. En el sentido figurado, busco que una pierna
no funcione. En la esperanza que ese elemento de error, lógicamente configurado, me
llevará a una obra que adquiera esa cierta extrañeza.
Juan Muñoz
dimecres, 23 de novembre del 2011
diumenge, 13 de novembre del 2011
Arts Santa Mònica recorda a Cirlot.
Inauguaració dimarts dia 15 de novembre de l'exposició de Juan Eduardo Cirlot al Espai Arxiu (planta 00):
L`habitació imaginària.
L`habitació imaginària.
dimecres, 9 de novembre del 2011
Angeles Santos
Veig amb prensa l'imatge centrada de Angeles Santos; de fons, el cuadre "el mon" que encaxaria com l'altar d'una iglesia. Com un arbre amb les arrels en un pasat remot, les branques han sobreviscut en el temps amb un moviment diari de miradas cap al exterior.
Pintura i existencia barrejades a la trituradora. Mai una vida ha sigut tan explicita amb la confusio que significa pintar per viure la intensitat, sortir d'una edat, d'un genere, d'una masa coneixer "el mon". Descoberta per artistes,critics i altres intelectuals. Inmersa e inmensa amb la seva obra va pasar per una crisis. Un canvi brutal despres d'una estada amb un sanatori mental. Despres hi ha una obra. L'obra d'un arbre que coneix la sujeccio a la terra, la llei de la gravetat, el reconeiximent de la llum solar per fer-la un moviment propi. Tan marcada es la diferencia com el lloc on habitan les obres de juventut i les altres en el pensament de tots.
Pintura i existencia barrejades a la trituradora. Mai una vida ha sigut tan explicita amb la confusio que significa pintar per viure la intensitat, sortir d'una edat, d'un genere, d'una masa coneixer "el mon". Descoberta per artistes,critics i altres intelectuals. Inmersa e inmensa amb la seva obra va pasar per una crisis. Un canvi brutal despres d'una estada amb un sanatori mental. Despres hi ha una obra. L'obra d'un arbre que coneix la sujeccio a la terra, la llei de la gravetat, el reconeiximent de la llum solar per fer-la un moviment propi. Tan marcada es la diferencia com el lloc on habitan les obres de juventut i les altres en el pensament de tots.
dilluns, 7 de novembre del 2011
Vistes anteriors de Taller Campalans
Escultura de Teo Ortiz i Marta Rovira. Títol: personatge de companyia.
Home dintre de ampolla
Al limit de l'espai, silencios, inmóvil, pot ser escoltant tots els sorolls de fora de l'ampolla.
dimecres, 2 de novembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)